Anorèxia i Bulímia

Hem decidit fer aquest treball sobre l’anorèxia i la bulímia ja que pensem que és un tema que es troba a l’odre del dia. Ens ho podem trobar dintre de les aules, no directament a infantil però aquestes malalties cada vegada es donen abans i cal tenir eines suficients per poder detectar-les. La millor manera de prevenir-les és educar tant a infants com a adults en hàbits d’alimentació saludables.

Segons la nostra opinió, bellesa és alguna cosa subjectiva que varia en relació a la cultura i a l’època en la que et trobis.

A la prehistòria, per exemple el cànon de bellesa ideal, és el de una dona amb moltes corbes, amb el pit, els melucs i el ventre ample; d’estatura baixa, ja que lo més important per a ells era la supervivència.

A Grècia i Roma, en canvi, el cànon de bellesa varia. En aquesta època busquen la simetria i les mesures proporcionals del cos.

Al barroc la bellesa esta basada en l’apariència i la coqueteria. Cossos més grossos, pits més grans, melucs amplis i cintures estretes, una simetria més arrodonida i la pell blanquinosa.

A princips del segle XX, es contempla la bellesa, en un ideal de pits alçats, melucs amplis, natges prominents. El cos de la dona ha de tenir forma de S.

Actualment, les mesures que es consideren perfectes per al cos d’una dona, són les mítiques: 90-60-90. aquestes mesures van sorgir als anys 60 amb la figura de Marilin Monroe; el que es desconeix és que aquesta dona tenia una alçada de 1,50 m. Si traslladem aquestes mesures a una noia més alta, el resultat és un cos pràcticament esquelètic, sense pits i sense formes.

El cànon de bellesa actual busca dones primes, altes i homes amb un cos musculat. Bé, amb tota aquesta reflexió el que pretenem és fer veure que la bellesa varia segons l’època i per tant, és passatgera.

De vegades, però, no som conscients i ens deixem endur, donant lloc al naixement de malalties com l’anorèxia o la bulímia.

L’anorèxia és un trastorn de la conducta alimentària que suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt i duu a un estat d'inanició. L'anorèxia es caracteritza pel temor a augmentar de pes, i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es vegi gros tot i que el seu pes es troba per sota del recomanat.

Les persones que pateixen bulímia són incapaces de dominar els impulsos que els duen a menjar, però el sentiment de culpa i vergonya després d'ingerir molts aliments els duu a una purga, règims rigorosos o exercici excessiu per a contrarestar els efectes dels abundants menjars.

Per concloure podríem dir que nosaltres com a futurs mestres som un exemple a seguir pels infants, per això és molt important tenir uns bons hàbits alimentaris i intentar educar en aquest.

Educar en una bona alimentació és prevenir futures malalties ja siguin aquestes o altres que poden sorgir.

Per veure la presentació fes clic aquí.