dimecres, 23 de desembre del 2009

Síntesi de l'assignatura

Aquí acaba l’assignatura de gestió i TIC, aquesta és l’ultima entrada de l’assignatura.


Volia fer un repàs de lo que m’ha semblat aquesta experiència tant nova per a mi com ha sigut el fer i mantenir un bloc.


M’ha semblat una forma molt innovadora de fer un seguiment de l’assignatura, poder veure els treballs que anem realitzant i tenir un compromís de portar sempre al dia tot lo que ens van manant a classe.


També m’ha semblat molt bé, el fet de poder veure els treballs de els meus companys, ja que a vegades per falta de temps no podem exposar tots els treballs, però d’aquesta manera podem veure lo que van realitzant.


Les dues intervencions que han sigut més significatives, han sigut el vídeo de la setmana d’activitats extraordinàries i la blocosfera.


El vídeo de la setmana d’activitats extraordinàries hem va agradar molt de fer-lo, ja que el vaig realitzar amb la meva companya Cristina i vam poder viure unes experiències molt boniques. També vam fomentar més la nostra amistat, perquè vam quedar diversos dies per muntar-lo.


L’altre activitat que també hem va agradar molt és la de la blocosfera. Perquè va ser un treball en grup, en el qual totes ens vam tenir que implicar molt. Anàvem contestant els comentaris de les companyes i feia que estigués molt atenta a lo que posaven en la blocosfera.


Tinc que reconèixer que m’ha costat una mica portar al dia el bloc, ja que l’informàtica se’m resisteix una mica, però m’ha agradat i he après moltes coses, fins i tot he pogut resoldre alguns problemes amb l’ordinador al meu pare, això m’ha fet pensar que no se’m dona tant malament.


Espero que us hagi agradat el bloc!




Estalviem en bolquers!

L'Ajuntament es planteja completar la seva experiència pilot d'utilització de bolquers reutilitzables en un centre d'educació infantil municipal amb la creació d'un servei de bugaderia centralitzat que permeti estendre la iniciativa a la resta de guarderies de la ciutat.

L’objectiu d’aquest plantejament ha sigut un gran èxit i hi ha moltes famílies que es plantegen comprar bolquers reutilitzats.


Aquesta iniciativa permet estalviar matèries primeres i reduir els residus generats.

Per poder veure la notícia sencera, fer clic aquí.


dimarts, 22 de desembre del 2009

Les TIC a les aules



Aquí trobem un vídeo molt interessant sobre les Tic a les aules.

A mi m’ha semblat adient per posar-lo en el meu bloc, ja que explica una mica, molt breument, com podem introduir aquestes noves tecnologies dintre de l’educació infantil.

Espero que us agradi tant com a mi.


Moderem els videojocs!


15/12/09


A aquesta sessió de seminari hem fet moltes coses.


Primer la Laura Cortada ens ha explicat el compte “La llegenda de Sant Jordi”.


Ho ha fet d’una manera que encara no s’havia fet, ha sigut amb l’ordinador. Ens anava posant imatges de lo que anava explicant.


Ha estat molt bé, personalment m’agrada molt aquesta llegenda, perquè de petita cada any al col·legi fèiem la representació i a mi m’encantava.


També ens ha explicat un compte el Guillem Riu, ha sigut el compte “El pollet groguet”.


El compte anava d’un pollet que estava buscant els seus germans i es va anar trobant ous, esperava a que s’obrissin i comprovava si eren els seus germans. A els ous es va trobar: una serp, un ornitorinc, una tortuga, un conill, un ànec i un cisne de color blanc.


Entre tots van buscar als seus germans fins que els va trobar i van ser molt feliços.


Desprès ens ha explicat també el Guillem el compte de “L’enfadat”.


El compte ho havia fet ell mateix quan feia el grau superior d’educació infantil. Estava fet tot a ma, els dibuixos molt ben pintats, hi ho ha explicat d’una manera que es notava molt que era una obra seva.


Anava d’un peix que sempre estava enfadat i perd una pilota, tracta de que durant tot el compte va buscant la pilota fins que la troba.


L’últim compte l’ha explicat l’Eloi Gaspar, ha sigut el compte de “Teo i el seu primer dia d’escola”.

Aquest compte ja m’ho sabia, perquè quan el meu germà era petit li encantava el Teo i els meus pares li van comprar molts comptes de Teo. Ara el meu germà te una filla i a ella li encanten els comtes de Teo i jo com a bona tieta, li llegeixo molts d’ells.


L’eloi la Laura i el Guillem també ens han fet l’actualitat educativa.


Aquesta tractava de que un us moderat de videojocs pot tenir influència positiva en l’educació dels nens.


Donaven dades de que no els afectava a el rendiment acadèmic.


Han trobat quatre articles més, a diferents diaris que també parlen dels videojocs i tots defensen el jugar, però remarquen molt que s’ha de fer moderadament.


La Loles ens va explicar que ella i una amiga van fer una prova passant tot un dissabte jugant a un videojoc que lis agradava.


Al principi ho feien perquè els agradava.


Quan ja eren les 17h estaven esgotades, però més per la postura que no pas perquè es cansessin de jugar.


Perquè estaven molt excitades.


Van deixar el videojoc a les 21h.


Aquella nit van dormir fatal i els hi va costar molt agafar el somni. Van passar tota la nit somiant amb el videojoc.

Aquell dia se’ls va passar volant.


Ho van fer per comprovar si un videojoc els hi podia generar tensió, van poder comprovar que genera molta tensió.


Per veure la notícia completa fes clic aquí.


També ens van fer l’entorn sonor, el Guillem Riu, la Sara Palomino i el Eloi Gaspar.


Cal destacar de tots tres que escolten gran quantitat de sons al dia i a la vegada. Hi ha sons que no se n’adonen de que estan sonant fins que s’apaguen.


Estem molt contaminats acústicament.


Frase: Amb un cert control i un cert ordre, els videojocs poden ser bons com a eines d’aprenentatge.

De tot una mica

11/12/09

Avui a seminari hem fet un munt de coses, i només les hem fet en una hora i mitja; per a mi a sigut un temps rècord, perquè mai m'hagués pogut pensar que faríem tot tant ràpid. Cal remarcar que ha sigut ràpid, però molt intens i sobretot molt interessant.

Per començar la Cristina Almazán ens ha fet seure a terra en una rotllana, això m'ha semblat una manera molt origina d'explicar el compte. Tots ens sentíem més propers i a mi personalment, m'ha fet ficar-me a fons dintre del compte. Un cop asseguts ens ha explicat el compte "La cuca de llum". Ha sigut un compte molt bonic amb un final inesperat. La cuca de llum no li agradava ser lo que era, però finalment es va convèncer, amb l'ajuda de tots els animals, de que ser una cuca de llum era fantàstic.

Per explicar el compte ha fet servir unes imatges que il·lustraven perfectament tota l’historia. Lo que més m'ha agradat és que aquest compte se'l va inventar ella mateixa i ho va fer pensant en els valors que volia transmetre, per això m'ha agradant tat.

També ens ha explicat un compte l’ Irene Gras, que ha sigut "El Nadal de les Tres Bessones". Aquest compte m'ha agradat molt, perquè jo tinc una neboda de Dos anys i mig, a la qual li encanten les tres bessones i he pogut explicar-li aquest cap de setmana.

Per explicar el compte també ho va fer d'una manera molt original. Va anar treien objectes de la bossa que portava. També com el compte era del Nadal, vam tenir l'ocasió de cantar un parell de nadales.

Després hem va tocar el meu torn. Vaig fer l'entorn sonor. Seguidament ho poso perquè pugueu observar la quantitat de sons que escolto a casa i quan vaig cap a la universitat:

  • Dintre de casa: la rentadora, la secadora, la cafetera, la tostadora, la nevera, les màquines del carrer, els camions del mercadona (tinc el supermercat a sota de casa), el gos del veí, la gent que passa pel carrer, els cotxes, les motos, l’extractor de la cuina, la dutxa, la cadena del lavabo, el pare, la mare, el germà, el telèfon, la televisió, la ràdio, els tacons de la veïna, els passos, qualsevol cosa que caigui a terra (perquè el terra és de parquet i sona molt), els ocells, l'aixeta, el rentavaixelles, la màquina d’afaitar del pare, l'ordinador i l'ascensor.
  • De camí de casa a la facultat: els cotxes, els clàxons, la ràdio, el vent, la pluja, l'ambulància, els nens al carrer, els gossos, el motor del meu cotxe (perquè és molt vell i ja sona de tot), l'intermitent, les converses de la gent, els ocells, l'obrir de les escombraries, les motos, els avis xiulant, les màquines que treballen al carrer (perquè estan fent obres), el camió de les escombraries.

Com a conclusió i reflexió que he fet desprès d'haver realitzat aquesta activitat, podria dir, que mai m'havia assabentat que sentia tants sons a la vegada. Estem molt contaminats acústicament.

Seguidament ens va fer l'entorn sonor la Eli Puig. Ho va fer d’una forma molt original. Va portar una gravació amb tot lo que sentia de camí de casa a la facultat i nosaltres havíem d’anar apuntat lo que pensàvem que era. Després ella ens va explicar que era cada so.

Desprès li va tocar el torn de l’entorn sonor a la Laura Moragues. Ella no ho va fer a casa, va agafar un dia als seus fills i al seu marit i se’n va anar al camp. Allà va escoltar sons de fulles seques i molts d’altres per a mi més agradables que els que escoltem aquí a la ciutat.


També ens va explicar que és capaç de saber en tot moment lo que estan fent els seus fills, i si no sent res, vol dir que alguna cosa passa. Per ella va dedicada la frase d’aquest dia.


L’última que va exposar el seu entorn sonor va ser l’Irene Gras. Va explicar que ella viu al centre de Barcelona, on hi ha molt de tràfic, doncs a els caps de setmana hi ha vegades que sembla que no n’hi hagi ningú, perquè deixen de passar tants cotxes i dona la sensació de que no estigui a la seva casa.


Per acabar aquesta sessió de seminari vam fer la reflexió de la pel·lícula Billy Eliot, amb les preguntes que la Loles ens va penjar en el blinc.


Lo que hem va quedar més clar va se la diferència entre sexe i gènere. Crec que la definició que vam donar és l’encertada: sexe és la distinció entre home i dona des de categories biològiques; mentre que gènere serien els continguts que sociològicament s’atribueixen als homes i les dones.


Frase: “quan als nens no se’ls escolta, és que alguna cosa passa.”

Billy Eliot

04/12/09


El seminari d'avui ha sigut diferent, ja que no hem fet classe, hem vist la pel·lícula del Billy Eliot; ja l'havia vist, però m'ha tornat ha emocionar.


El proper dia a classe comentarem la pel·lícula amb unes preguntes que la Loles ens enviarà per el blink.

Frase: - ¿Qué sientes cuando bailas?
- No se... Me siento muy bien. Al principio estoy agarrotado, pero cuando empiezo a moverme lo olvido todo, y ... es como si desapareciera, como si desapareciera y todo mi cuerpo cambiara. Como si tuviera fuego dentro y me veo volando, como un pájaro.
Siento como electricidad. Sí, como elecricidad.

Presentació setmana blanca

27/11/09


Avui a classe hem presentat els treballs de vídeo, o de power point, que hem relitzat per explicar la setmana d'activitats extraodinàries.

Cal dir que a mi personalment m'han agradat tots molt, cadascú ha fet el treball a la seva manera, no hi havia nngun igual, però tots estaven molt elaborats i pensats.

També avui ens ha tornat a deleitar la Eli amb la seva cançó "gotes d'aigua". Ho ha fet abans de començar les exposicions i ha sigut una manera molt bonica de relaxar-se.

A mi personalment m'ha tornat a emociuonar amb aquesta cançó.


Frase: Meu sorprès molt!

dijous, 17 de desembre del 2009

Noves idees

13/11/09


Avui per começar, la Laura Cortada,ens ha fet l'entorn sonor. Quan ha acabat ha fet una reflexió que jo crec que és bastant important. Ens ha dit que com a casa cada dia passa lo mateix no se n'anadona dels sons que escolta constantment.


A continuació ens ha fet el seu entorn sonor la Cristina Almazán. Ho va fer s'una forma molt original. Ella anava escoltant coses i lo que escoltava ho desconnectava o apagava, per poder escoltar altres sons. Es va donar conte que tot fa so, hi han algunes coses que el so és mínim, però continua fent-lo.


Vam fer una aportació que hem va semblar molt curiosa i jo mai l'havia sentida. Van dir que als nadons, els hi agrada el tic tac dels rellotges, perquè els hi recorda al batec del cor de la mare.


També ens va explicar un compte la Berta Hinojosa. Ens va explicar "El peix pexet".



Tracta d'un peix que es perd al mar i es troba a un cranc, un estel, un cargol, una tortuga, una balena, un pop i els anava preguntant si eren la seva mare.


Finalment troba a la seva mare, la qual a la seva pell porta tots els colors de l'arc de sant Martí.



Darrerament ens va explicar dos comptes la Laura Moragues.

El primer, amb l'ajuda de la Eli, el van explicar amb titelles.

Tractava d'una princesa que va perdre el seu príncep i amb l'ajuda d'una fada el va trobar.

També ens va explicar el compte "En Pepet no te orelles".

És un compte que va explicar a una escola fa un any i gràcies ha aquest avui tenim a la nostre classe una molt bona futura mestra.

Per explicar-ho, va preparar un fons i en una capsa porta en Pepet per trossos, però amb l'ajuda de tots hem pogut muntar-ho.

El compte tractava de que tothom li deia coses a en Pepet i ell no feia cas a res. Era molt desobedient, perquè tampoc li feia cas a la seva mare, que es va enfadar molt amb ell.

Però qui es va enfadar més van ser les seves orelles i van decidir marxar-se, perquè com en Pepet no volia escoltar doncs no li feien falta.

En Pepet plorava molt perquè havien marxat les seves orelles i va escriure un paper demanant que tornessin. Aquest paper ho va ficar dintre d'una ampolla de vidre i ho va llençar al mar.

Les seves orelles van veure el paper i van decidir tornar, però amb la condició de que sempre havia de fer cas.





Frase: Inventant comptes i deixant als nens que hi participin, els hi ajudem a desenvolupar la seva imaginació.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Moltes coses en molt poc temps!

11/12/09


Avui a seminari hem fet un munt de coses, i només les hem fet en una hora i mitja; per a mi a sigut un temps rècord, perquè mai m'hagués pogut pensar que faríem tot tant ràpid. Cal remarcar que ha sigut ràpid, però molt intens i sobretot molt interessant.

Per començar la Cristina Almazán ens ha fet seure a terra en una rotllana, això m'ha semblat una manera molt origina d'explicar el compte. Tots ens sentíem més propers i a mi personalment, m'ha fet ficar-me a fons dintre del compte. Un cop asseguts ens ha explicat el compte "La cuca de llum". Ha sigut un compte molt bonic amb un final inesperat. La cuca de llum no li agradava ser lo que era, però finalment es va convèncer, amb l'ajuda de tots els animals, de que ser una cuca de llum era fantàstic.

Per explicar el compte ha fet servir unes imatges que il·lustraven perfectament tota l’historia. Lo que més m'ha agradat és que aquest compte se'l va inventar ella mateixa i ho va fer pensant en els valors que volia transmetre, per això m'ha agradant tat.

També ens ha explicat un compte l’ Irene Gras, que ha sigut "El Nadal de les Tres Bessones". Aquest compte m'ha agradat molt, perquè jo tinc una neboda de Dos anys i mig, a la qual li encanten les tres bessones i he pogut explicar-li aquest cap de setmana.



Per explicar el compte també ho va fer d'una manera molt original. Va anar treien objectes de la bossa que portava. També com el compte era del Nadal, vam tenir l'ocasió de cantar un parell de nadales.

Després hem va tocar el meu torn. Vaig fer l'entorn sonor. Seguidament ho poso perquè pugueu observar la quantitat de sons que escolto a casa i quan vaig cap a la universitat:


  • Dintre de casa: la rentadora, la secadora, la cafetera, la tostadora, la nevera, les màquines del carrer, els camions del mercadona (tinc el supermercat a sota de casa), el gos del veí, la gent que passa pel carrer, els cotxes, les motos, l’extractor de la cuina, la dutxa, la cadena del lavabo, el pare, la mare, el germà, el telèfon, la televisió, la ràdio, els tacons de la veïna, els passos, qualsevol cosa que caigui a terra (perquè el terra és de parquet i sona molt), els ocells, l'aixeta, el rentavaixelles, la màquina d’afaitar del pare, l'ordinador i l'ascensor.
  • De camí de casa a la facultat: els cotxes, els clàxons, la ràdio, el vent, la pluja, l'ambulància, els nens al carrer, els gossos, el motor del meu cotxe (perquè és molt vell i ja sona de tot), l'intermitent, les converses de la gent, els ocells, l'obrir de les escombraries, les motos, els avis xiulant, les màquines que treballen al carrer (perquè estan fent obres), el camió de les escombraries.
Com a conclusió i reflexió que he fet desprès d'haver realitzat aquesta activitat, podria dir, que mai m'havia assabentat que sentia tants sons a la vegada. Estem molt contaminats acústicament.
Seguidament ens va fer l'entorn sonor la Eli Puig. Ho va fer d’una forma molt original. Va portar una gravació amb tot lo que sentia de camí de casa a la facultat i nosaltres havíem d’anar apuntat lo que pensàvem que era. Després ella ens va explicar que era cada so.
Desprès li va tocar el torn de l’entorn sonor a la Laura Moragues. Ella no ho va fer a casa, va agafar un dia als seus fills i al seu marit i se’n va anar al camp. Allà va escoltar sons de fulles seques i molts d’altres per a mi més agradables que els que escoltem aquí a la ciutat.

També ens va explicar que és capaç de saber en tot moment lo que estan fent els seus fills, i si no sent res, vol dir que alguna cosa passa. Per ella va dedicada la frase d’aquest dia.

L’última que va exposar el seu entorn sonor va ser l’Irene Gras. Va explicar que ella viu al centre de Barcelona, on hi ha molt de tràfic, doncs a els caps de setmana hi ha vegades que sembla que no n’hi hagi ningú, perquè deixen de passar tants cotxes i dona la sensació de que no estigui a la seva casa.

Per acabar aquesta sessió de seminari vam fer la reflexió de la pel·lícula Billy Eliot, amb les preguntes que la Loles ens va penjar en el blinc.

Lo que hem va quedar més clar va se la diferència entre sexe i gènere. Crec que la definició que vam donar és l’encertada: sexe és la distinció entre home i dona des de categories biològiques; mentre que gènere serien els continguts que sociològicament s’atribueixen als homes i les dones.

Frase: “quan als nens no se’ls escolta, és que alguna cosa passa.”

Anorèxia i Bulímia

Hem decidit fer aquest treball sobre l’anorèxia i la bulímia ja que pensem que és un tema que es troba a l’odre del dia. Ens ho podem trobar dintre de les aules, no directament a infantil però aquestes malalties cada vegada es donen abans i cal tenir eines suficients per poder detectar-les. La millor manera de prevenir-les és educar tant a infants com a adults en hàbits d’alimentació saludables.


Segons la nostra opinió, bellesa és alguna cosa subjectiva que varia en relació a la cultura i a l’època en la que et trobis.

A la prehistòria, per exemple el cànon de bellesa ideal, és el de una dona amb moltes corbes, amb el pit, els melucs i el ventre ample; d’estatura baixa, ja que lo més important per a ells era la supervivència.

A Grècia i Roma, en canvi, el cànon de bellesa varia. En aquesta època busquen la simetria i les mesures proporcionals del cos.


Al barroc la bellesa esta basada en l’apariència i la coqueteria. Cossos més grossos, pits més grans, melucs amplis i cintures estretes, una simetria més arrodonida i la pell blanquinosa.

A princips del segle XX, es contempla la bellesa, en un ideal de pits alçats, melucs amplis, natges prominents. El cos de la dona ha de tenir forma de S.

Actualment, les mesures que es consideren perfectes per al cos d’una dona, són les mítiques: 90-60-90. aquestes mesures van sorgir als anys 60 amb la figura de Marilin Monroe; el que es desconeix és que aquesta dona tenia una alçada de 1,50 m. Si traslladem aquestes mesures a una noia més alta, el resultat és un cos pràcticament esquelètic, sense pits i sense formes.


El cànon de bellesa actual busca dones primes, altes i homes amb un cos musculat. Bé, amb tota aquesta reflexió el que pretenem és fer veure que la bellesa varia segons l’època i per tant, és passatgera.

De vegades, però, no som conscients i ens deixem endur, donant lloc al naixement de malalties com l’anorèxia o la bulímia.

L’anorèxia és un trastorn de la conducta alimentària que suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt i duu a un estat d'inanició. L'anorèxia es caracteritza pel temor a augmentar de pes, i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es vegi gros tot i que el seu pes es troba per sota del recomanat.

Les persones que pateixen bulímia són incapaces de dominar els impulsos que els duen a menjar, però el sentiment de culpa i vergonya després d'ingerir molts aliments els duu a una purga, règims rigorosos o exercici excessiu per a contrarestar els efectes dels abundants menjars.

Per concloure podríem dir que nosaltres com a futurs mestres som un exemple a seguir pels infants, per això és molt important tenir uns bons hàbits alimentaris i intentar educar en aquest.

Educar en una bona alimentació és prevenir futures malalties ja siguin aquestes o altres que poden sorgir.



Per veure la presentació fes clic aquí.

dijous, 3 de desembre del 2009

JCLIC



Amb aquets exercicis interactius, el que pretenem és que el nen desenvolupi activitats educatives mitjançant l’ordinador.

Això és un suport a la feina del mestre, però cal remarcar molt, que mai ha de substituir la feina del mestre.

Es pot treballar qualsevol àrea, clors, números, animals, etc. Nosaltres hem triat treballar les fruites.

Amb el programa JCLIC, quan el nen fa l’activitat, el mestre pot veure els resultats i l’evolució que aquest nen està fent.

El projecte que hem realitzat, com ja hem esmentat abans, tracta el tema de les fruites. Hem creat 10 activitats interactives que desprès explicarem. El projecte l’hem adreçat per nens i nenes de P5; però hi ha exercicis que els poden realitzar els de P3 i els de P4.

Activitats que s’han de realitzar:

  • Agrupem per colors: consisteix en unir les fruites mitjançant els colors a les que s’assemblen. Hi ha 8 fruites, s’han de fer 4 parelles de fruites. Les parelles són: maduixa- poma, llimona- meló, oliva- kiwi, préssec- carbassa.
  • Aprenem les fruites: hi ha 6 fruites, i el nen ha de fer un clic a sobre de la fruita, i al costat li surt el nom d’aquesta. Les fruites que hem escollit per aquest exercici, són fruites amb noms curts i fàcils de pronunciar: poma, pinya, pera, plàtan, síndria i meló.
  • Busca les parelles: aquest és el joc del memori, consisteix en anar destapant les fitxes i buscant la parella. Però has d’en recordar-te on estava la parella. Hem escollit 6 fruites que no se semblin molt entre elles perquè sigui més fàcil recordar-les: pera, pruna, pinya, figa, plàtan i oliva.
  • Col·loquem bé: es tracta d’un puzle de 4 peces, una d’elles està al costat dret i no es pot moure, i les altres tres, fent un clic a sobre ja es van movent. El puzle és una carbassa molt gran.
  • De quin color són les fruites?: aquesta activitat es tracta de relacionar la fruites amb un color. Hi ha dos panells, un amb sis fruites, i l’altre amb sis colors. Les fruites i els colors amb les que se les relaciona són: préssec- taronja, oliva- verd fort, raïm- blau, poma- verd clar, maduixa- vermell i per- groc.
  • Identifica: són cinc frases curtes, on esta substituïda la paraula de la fruita, per la imatge d’aquesta fruita. Les frases són: les (imatge de la poma) són de color vermell. I així cinc frases més.
  • Puzle: aquest és un puzle de 6 peces, estan desordenades al costat esquerre i al costat dret hi ha una graella on s’han d’anar posant les peces. Cada peça te una forma diferent i a la graella estan la forma de les peces marcada.
  • Qui sóc?: hi ha dos requadres, al de la esquerre hi ha 6 imatges de fruites, en el de la dreta estan els 6 noms de les fruites. El nen ha de relacionar la imatge amb el seu nom. També hem fet servir fruites amb noms curts i senzills: pinya, síndria, meló, pera, plàtan i poma.
  • Quin sabor tinc?: hi ha dos requadres amb quatre fruites cadascun. S’han de relacionar les fruites del quadre de la esquerre amb les del quadre de la dreta mitjançant el sabor que té la fruita. Les fruites les hem relacionat així: taronja- mandarina, llimona- pinya, síndria- meló i pera- pruna.
  • Relaciona: hi ha dos quadres idèntics. Han de buscar en un quadre i en l’altre la mateixa fruita i relacionar-la.

En tots els exercicis hem posat una frase al començament i una altre a l’acabar. També si els nens o nenes no ho saben fer, si fan un clic a la bandera verda, els hi mostra un moment la solució, d’aquesta manera poden continuar fent tot el seguit d’exercicis.


Per veure els exercicis fes clic aqui

dilluns, 30 de novembre del 2009

Vídeo setmana d'activitats extraordinàries

El vídeo que heu pogut veure va relacionat amb la setmana d’activitats que va organitzar la universitat Blanquerna, aquesta setmana va ser del 16 al 20 de Novembre on van anar: el jardí de cordes, fundació miró, sortida lliure que nosaltres vam escollir el zoo; l’escola Joan XXIII, i l’auditori.


De les activitats que vam poder realitzar vam extreure unes conclusions, tan a nivell cultural i com a futurs mestres. Les nostres conclusions van ser, com a nivell cultural, la col·laboració i la relació entre companys, coneix ens a nosaltres mateixos més profundament, i una exploració i descobriment d’animals e instruments.


Com a futurs mestres, moltes idees alhora de fer treballs manuals, diferents sortides, tenir molts recursos alhora de treballar amb els nens/es, i l’ integració dels nens en els diferents àmbits que hem estat veient durant la setmana.


També cal destacar que va ser una setmana molt interessant i divertida, on vam poder aprendre moltes coses.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Windows Movie Maker

La pràctica d’avui ha sigut crear un vídeo amb una gravació de veu i una música de fons. El vídeo havia de ser amb imatges fixes.

Per crear tot això hem fet servit dos programes, l’Audacity, que ja el vam fer servir; i el Windows Movie Maker, que és el que hem après ha utilitzar en aquesta pràctica.

Hem fet un procés alhora de crear el nostre vídeo:

Primerament he gravat a l’Audacity el text que vaig llegir a l’assignatura de comunicació.

També a l’Audacity he afegit una música de fons.

Tot això l’he guardat com a un sol arxiu a la carpeta que he creat especialment per guardar tot lo que faci servir en aquest projecte, com imatges, cançons, etc.

Ja acabat això he obert el Windows Movie Maker i he importat les imatges que havia guardat a la carpeta.

Desprès he importat també l’àudio amb la música ja incorporada.

I ho he ordenat tot per l’ordre que m’interessava, hi he fet que quadrés bé la música amb les imatges.

Per acabar i perquè quedés més lluentós, he posat transicions entre foto i foto.



dimecres, 18 de novembre del 2009

Una capsa de sorpreses


10/11/09

Avui ha arribat el dia en que la Eli ens ha deixat a tots amb la boca oberta.
En primer lloc, ens ha explicat el compte: "La sopa de pedres".


Que el podeu llegir fent clik aquí.

Seguidament hem fet una activitat per crear comptes.

Ens ha repartit a cadascú una carta en blanc, i hem fet un dibuix d'algun personatge o algun objecte que pugui sortir en els comptes i ens l'ha recollit.

Desprès ens ha repartit una targeta amb un final d'un compte, dues de personatges i una de les que havíem dibuixat nosaltres.

Entre tots hem creat un compte amb les cartes que ens havia repartit; havíem d'enllaçar l'historia amb alguna carta de les que ens havia donat i guanyava qui abans es quedés sense cartes.

Això es una manera molt original per explicar, millor per crear entre tots un compte.

També ens ha explicat un compte l'Arantxa Lorden, ha sigut el compte "Els tres porquets".


Ho ha fet amb l'ajuda d'unes titelles que portava per casualitat la companya Laura.

Ha sigut molt interactiu perquè ens ha repartit el paper dels porquets entre els que escoltaven.

Per últim ens han fet l'actualitat educativa la Berta Hinojosa i la Sara Palomino.

El títol de la notícia és: "Educación plantea alargar la enseñanza obligatoria hasta los 18 años".

Ens explicaven que Ángel Gabilondo, que és el ministre d'educació, vol que l'ensenyança sigui obligatòria fins als 18 anys, com passa a Portugal i molts altres països. D'aquesta manera els menors no podran treballar fins a ser majors d'edat.

A El País, diu que es pot compaginar el treball i la feina, que es pot fer a temps parcial.

Han fet enquestes sobre el tema, i els resultats que han sortit són que els alumnes estan totalment en contra d'això, però les famílies, un 73% estava d'acord.

Per llegir la noticia completa, fes clik aquí.


Frase: Hi ha una diferència entre passar de la política, i no assabentar-te de lo que passa.

Setmana d'activitats extraordinàries!

06/11/09

Avui hem estat fent un repàs dels blocs. Cadascú ha presentat el seu bloc i entre tots, més la profe que ningú, hem fet una crítica de lo que hauríem de posar, o de treure.

El que m'han corregit a mi ha sigut que no tenia cap llista de blocs, llavors l'he creat i he posat els blocs d'alguns dels membres del meu seminari.

També he modificat les etiquetes, posant molta més informació en cadascuna d'elles, d'aquesta manera queda molt clara l'informació que conté aquella entrada.

I per últim he tret la llista de seguidors, perquè no te cap utilitat i fa nosa tenir-la buida.

Avui també hem comentat totes les activitats que farem a la setmana d'activitats extraordinàries (del 16 al 20 de novembre de 2009). Ara os poso les activitats que farem amb els links per poder accedir i veure el que visitarem:

Dilluns 16 de novembre:


  • Visita al jardí de les cordes a Cerdanyola del Vallès.

  • Accés a la pàgina web aquí.

Dimarts 17 de novembre:

  • Visita a fundació Miró.

  • Accés a la pàgina web aquí.

Dimecres 18 de novembre:


  • Activitat educativa fora de l'escola.

Dijous 19 de novembre:


  • Visita a l'escola Joan XXIII

  • Accés a la pàgina web aquí.


Divendres 20 de novembre:


  • Visita a ...Anem a l'auditori.

  • Accés a la pàgina web aquí.

Desprès de tot això la Loles ens va donar la noticia de que ens farà un berenar degut a que se'ns casa!!!!! Per això la frase del dia va dedicada a ella.



Frase: MOLTES FELICITATS LOLES!



divendres, 6 de novembre del 2009

Retallar i modificar l'imatge.

Segon exercici:


  • Retallar l'imatge. Agafo la foto i la poso al programa, com he fet abans amb l'altre foto. Agafo la part de la foto que vull i la selecciono, vaig al menú eines i retallo l'imatge. també l'haig de modificar la grandària, per poder penjar-la en el bloc.
I aquest és el resultat:


  • Aplicar diferents efectes. Amb l'imatge que ja havia retallat abans, l'he posat en escala de grisos. l'he retocat el brillo i el contrast. I així ha quedat:


  • Retallar un element de la foto. He agafat la mateixa imatge ja retallada, però en el color original. He fet un zoom per veure-la molt millor. He retallat la part que he volgut de la fotografia i només m'he quedat amb ixò. He invertit la selecció per poder modificar el fons. He difuminat una mica el fons de darrere, i he posat un marc blanc. Volia que la fotografia fos real, i per això he intentat donar-li poca importància en el fons i que ningú es fixés i així realçar el retrat.






Jugar amb l'imatge!

Primerament la Loles ens va fer una explicació de tot lo que havíem de fer avui. el funcionament del programa que utilitzavem per retocar i modificar imatges. Aquest programa en el qual hem fet tot, es diu GIMP. Darrerament ens va deixar lliures per fer totes les fotografies que volguéssim. Allò va ser molt divertit, perquè tothom va començar a fer poses i donar llibertat a l'imagincació.

Seguidament està la meva pràctica:

Primer exercici:

Triar una de les fotos i modificar la seva grandària en pixeles, (d'amplada i alçada) i posar un tamany òptim per el bloc. Aquest tamany ha de ser de 350-400 píxels de base/amplada.
La meva foto abans tenia 3072x2304 píxels, i l'he modificat a 400x300 píxels.

Els passos que he seguit per fer-ho són els següents:

  • Importar l'imatge.

  • Imatge, anar a escala imatge i modificar els píxels, mirant que la cadena estigui tancada per que automàticament hem canvií l'altre.


Una mica de tot!

O3/11/09

L’altre dia a la classe de seminari vam fer de tot.


Primerament la Vanessa ens va explicar el compte “La Castanyera”. Va estar un compte innovador, malgrat que l’havia sentit moles vegades, mai havia sentit la versió que ens va explicar. La Castanyera, en comptes d’agafar castanyes, agafava cargols. Hem vaig sentir identificada perquè pels matins a mi també hem passa lo mateix, no m’assabento molt bé de lo que passa al meu voltant, ni de lo que estic fent. Però com la castanyera, desprès ho arreglo tot.


Darrerament vam fer sues activitats d’actualitat educativa. La primera la van fer la Berta I. amb l’Arantxa L., el títol de la notícia va ser “Arranca la digitalización de las aulas”. Tracta sobre un projecte que ha començat el ministre d’educació, posant en marxa el programa Escuela 2.0, i garantint que molts alumnes de cinquè de primària aquest any ja comencen a fer-lo servir. Desprès vam dividir la classe en dos per fer un debat. La meitat de la classe estava a favor i l’altre meitat en contra dels temes que van proposar, com per exemple la distracció dels nens davant l’ordinador.


Per veure la noticia sencera click aquí.


L’altre activitat d’actualitat educativa la vam fer la Cristina i jo. La noticia es titulava “¿Enseñanza infantil en condiciones?”. La notícia la narra una mare del col·legi on passa aquest problema. En la franja de P3 hi ha 39 alumnes i la DGA no els hi posa una auxiliar perquè no arriben al número de 42, que és el que ells consideren que han d’haver per franja per poder donar la subvenció i posar una auxiliar. Vam realitzar una activitat de debat, donant un paper representatiu a cadascú. Hi havia: membres de la DGA, mestres de l’escola, pares de nens, el director de l’escola, etc.


Per llegir la notícia sencera click aquí.


També van fer dos activitats d’entorn sonor, que les van realitzar la Berta I. i l’Arantxa L. Cada vegada que fem una activitat sonora, hem dono compte de que la gran majoria de sons que escoltem a casa i els tenim molt interioritzats són d’electrodomèstics. I quan arriba el moment d’anar a dormir i descansar és quan ens donem compte d’aquestes coses.


Frase: Estem molt contaminats acústicament.

dijous, 5 de novembre del 2009

Diferents tipus de presentacions


Els docents alhora d’explicar es recolzen amb pissarres, transparències, diapositives,etc. Fins que va sorgir el programa per fer presentacions: Microsoft Power Point.

Al crear una presentació estem desenvolupant la forma de seleccionar, analitzar i sintetitzar l’informació. I utilitzar els mitjans digitals per recolzar l’aprenentatge individual i el dels altres.

Hi ha diversos programes i serveis en línea per a crear i publicar presentacions:

- Microsoft Power Point. El més utilitzat.
- Impress. És lliure i gratuït.
- Google Docs. Servei on-line.
- Slide Share o Slideboom. Servei on-line que permet publicar presentacions.

Els programes de presentacions estan estructurats amb: diapositives, objectes, accions, transicions i animacions.

En l’educació s’utilitzen les presentacions de dues maneres:

- Perquè l’ informació arribi als alumnes d’una manera ordenada i clara.
- Per motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar...

Hi ha un error molt gran alhora de fer una presentació. Trobem a docents que fan presentacions plenes de lletra i es passen tota l’hora de classe llegint la presentació, en comptes d’explicar la lliçó. D’aquesta manera els professors no donen apunts, els alumnes han d’estudiar a través de Power Points, o d’altres presentacions.

Però no tot és negatiu, perquè les presentacions permeten estructurar el discurs. Hi ha diversos avantatges:
  • A la pantalla hi ha una guia del que s’està dient.
  • Dona la possibilitat d’incorporar imatges il·lustratives.
  • Permet crear esquemes perquè la matèria quedi més clara.
  • Es poden incorporar molts elements com vídeos, so, animacions...
  • L’alumne te més facilitats per agafar apunts.
  • Es poden canviar colors per fer-lo més atractiu.


També hi ha desavantatges molt comuns:

- Es carreguen les diapositives de massa informació i no es llegeix amb claredat.
- L’orador es limita a llegir la pantalla.
- Es carrega massa la pantalla de colors i formes sense cap ordre estètic.
- S’abusa dels elements multi medials.
- Depenent de la projecció, l’aula ha d’estar a les fosques i allò provoca cansament.
- Si hi ha massa animació a la presentació, no es fa cas a les explicacions de l’orador.
- L’orador pot anar massa ràpid explicant i l’oient no doni abast amb lo que sent i lo que llegeix.

A la presentació li podem donar diverses funcionalitats, depenent de lo que l’orador vol transmetre.

També a les presentacions es poden estructurar de diferents formes depenent de la matèria que es doni. Ens donen un exemple d’una classe d’història, que amb el suport d’un Power Point va ensenyant il·lustracions d’allò que està explicant l’orador.
Personalment cerc que l’article és molt interessant, ja que m’està donant idees de com fer presentacions, i amb quins programes es poden fer. I hem dona pautes per no caure en una mala presentació i d’aquesta manera tenir èxit alhora d’exposar un terme amb recolzament informàtic.

dimarts, 3 de novembre del 2009

Pautes per una bona presentació.



30/10/09

Avui a seminari hem explicat dos comptes.

El primer ho ha fet la Judit, el compte era “La rateta que escombrava l'escaleta”.


Anava d’una rateta que es va comprar un llaç molt bonic, i cada dia sortia al seu balcó a lluir-lo. I va tenir diversos pretendents, però a la rateta no li agradava les seves veus. Fins que es va presentar un gat. I es va casar amb ell. Van ser molt feliços, ja que el gat era vegetarià.

Ha estat molt bé perquè ha canviat el final, ja que el seu final era molt trist; i d’aquesta manera és més educatiu i aporta molts valors. L’únic que canviaria és que alhora d’explicar el compte, ho ha fet molt ràpid.

Desprès he explicat jo el meu compte: “La tortugueta Robby”. He acompanyat el compte amb uns dibuixos que he fet a casa, perquè he pensat que seria més adient alhora d’explicar el compte.

També havia pensat que és un bon exercici per fer amb els nens, perquè primer pinten els dibuixos, i desprès aquests es pengen en el racó d’explicar comptes. I d’aquesta manera quan ells vulguin se’ls hi pot explica el compte, o se’l poden explicar entre ells, ja que les il•lustracions per fer-ho estan penjades a la classe.

També hem fet una activitat sonora, que ens l’ha fet la Vanessa, m’ha sobtat molt un detall que ens ha comentat, que al costat de la seva casa, hi ha una rajola que està trencada, i sempre els cotxes passen per sobre, i fa un so molt desagradable.

Hem estat mirant els treballs del llibre “Vida quotidiana”, de l’Eulalia Bosh; i la Loles ens h donat les pautes per una bona presentació.

Aquestes pautes són:

  • Informació de la portada:
  1. nom alumne.
  2. assignatura.
  3. nom professor/a..
  4. estudis que realitzes.
  5. grup de classe.
  6. nom universitat.
  7. curs.
  • Índex:
  1. els subapartats més a dintre que els apartats.
  2. no cal posar la paraula pàgina.
  3. la pàgina 1 és l’índex.
  4. els apartats sempre s’han de paginar.
  • Treball:
  1. interlineat simple, o d’un i mig
  2. lletra 12
  3. numerar les pàgines.
  • Cites:
  1. entre cometes
  2. no cal cursiva
  3. desprès d’ella entre parèntesis comgnom de l’autor, coma i any d’edició.
  • Bibliografia:
  1. per exemple: Bosh, E. (2004). Educació i vida quotidiana. Vic: Eumo Graphic.
  2. si poses l'adreça web, posar el dia que l'hass consultat entre parèntesis.